I cà del vent (L. Brasca) - Simona Scuri & Lissander Brasca

Dei cà del vent* a veden lontan

luxir ind el ciel de Milan

tut el neon de la publicitaa...

se la roca la cava la soca**

balca la fioca e se ved plussee in là.

Un quai dì cavi el capell

e un campanell mi vœli sqiçar-l,

ciami scusa e se foo invidar

de un quai terron qe sta lì de cà,

e l’invidi in sul so balcon

a veder Vimodron, Cernusc, Rugaces,

e al sarà ‘mè quand sem andaits su

in sul campanin ind el quaranta-ses;

i montagne, i nostre campagne,

bei ‘mè 'na sposa, bianqe comè l’oca, 

e qell tram qì qe al ne nina bell bell

al sonarà el campanell ind la fioca.

Fà la nana bell patan

qe Milan l’è anc’mò lontan,

‘ste cà inn brute ma g’è tante jent nœve

qe vegn in cassina a crompar i œv;

fà la nana bell patan

qe Milan l’è anc’mò lontan,

de cà nostra a Lambrad

ge n’è anc’mò de strada de far,

ge n’è anc’mò de gabade e de prads...

qe bei prads !

Dei cà del vent adess vardi qì arent

la nostra cassina la fuma

in mez ai capanon,

e l’odor de bruxad al se spantega ind i cà,

al se taca ai camixe e ai calzon;

inn partids cont el far-m denter ‘na strada

e a la fin ge l’hann faita

a tirar-m strac,

ma qì in cima ai cà del vent,

sarad dent, musonent,

mi riessi plu a star-g.

‘Ste ventaç qe al fa sbater i porte

qe al bofass plussee fort de ruxar-m là

ind un canton dovè la strada asfaltada

l’è minga rivada e la pœ minga rivar,

e sui pobie, granda e lijera, 

vegn jo anc’mò la sira ‘mè i ale de l’orloca

e qell tram là qe passava bell bell

al sona el so campanell ind la fioca.

Fà la nana bell patan

qe Milan l’è anc’mò lontan,

‘ste cà inn brute ma g’è tante jent nœve

qe va al Carrefour a crompar i œv;

fà la nana bell patan

qe Milan l’è anc’mò lontan,

de cà nostra a Lambrad

ge n’è anc’mò de coa de far,

ge n’è plu de gabade e de prads...

qe bei prads !

*I palazon faits su a partir dei ann '60

** Se (el castell de) Milan al cava la soca / el pedagn = se de ocident g'è dree a rivar el bell temp, apos ai nivolon.