La mia terra (Francesco Magni)

La mia terra la va in malora

cont la roja, el ciel e el prad ;

e la mia terra la va in malora,

g'è plu nient, plu nient de far.

E là ind el foss g'è plu una rana

anca i rats fann no gra-gra ;

el mè Lamber l'è una 'fogna',

marmellada in mez ai camp !

E in cort g'era, g'era la gaina

qe l'andava adree a'l porcell :

se mangiava la cazœla,

se beveva el piintanell.

E se bruxava la Jubiana

per poder catar i lirits

e portar-gi a la Madona,

pœ correr via a jugar a pee biots.

cont la roja, el ciel e el prad ;

Ma la mia terra la va in malora

e la mia terra la va in malora,

g'è plu nient, plu nient de far !

E plu nissun met via i tomates,

cerqem minga de sconfonder-s,

plu nissun met jo el forment;

la bondanza d'un bell nient !

E g'è restad una quai vegieta,

in un cald lenzœl de fœia

ma la Mort ie portarà

tut orlad de margerite.

Ma la mia terra la va in malora

e la mia terra la va in malora,

cont la roja, el ciel e el prad ;

g'è plu nient, plu nient de far !

E se mi mœri, mœri de vergogna

perqè riessi a far un bell nient !

su la tomba e sont content.

Pienteem jo i faxœi de Spagna,

Ma la mia terra la va in malora

cont la roja, el ciel e el prad ;

g'è plu nient, plu nient de far !

e la mia terra la va in malora,

Share this page