Infina a venerdì (L. Brasca) - Simona Scuri & Lissander Brasca


Marqesa incœ t’hoo fait una sorpresa,

varda qe sœl, varda qe veder, varda ça !

hoo netad el bagn, hoo fait anca la spesa

insì vem via a bonora e rivom cont el ciar...

Forsi dovaria lassar perder la piitura

o per el manc

cercar-s sul Linkedin un bell part-time,

provar a rassegnar-s ma g’hoo pagura

qe a la mia etaa al sia trop tard ormai.

A sem rivads. Varda, g'è una festa…

Gambe sota el tavol ?

Quant a se spendarà ?

Qi le sa, qi le sa, qell sit qì l’esistarà

anca quand qe nun sem in citaa 

e se insognom un celest compagn de quest

piiturad dedree de la nostra felicitaa ?

 

‘Sta sira hem minga spendud tant,

i robe qe in fin dei cunts me piax plussee,

duu cigotin, un mez liter de bianc

inn minga car... Ge rivet cont i daner ?

Dovaria star-g plussee adree a la pitura,

ciapar anc’mò

contait cont el bell mond de la citaa,

jirar, cognosser jent nœve ma g’hoo pagura

qe ormai al sia trop tard a la mia etaa.

Oh mama, oh mama,

cossè qe hoo vedud ?!

Marqesa siambola ! Tovem-en vun in duu !

Qi le sa, qi le sa, qell sit qì l’esistarà

anca quand qe nun sem in citaa

e se insognom un stramont compagn de quest

e fantastegom d’un stramont compagn de quest

piiturad dedree de la nostra felicitaa ?

 

Mez a ti - mez a ti, cossè ta n’dixet ?

Mi dixi de si... e pœ fem i brav infina a venerdì.

Mez a ti - mez a ti, ti ‘se ta n’dixet ?

Mi dixi de si... e pœ fem i savi infina a venerdì.

Share this page