Luna (Folkstone)

S’ciarœss de luna, sberlux de stelle,

se incanta l’aria, se sliga ‘l vent.

Sgorless le foie, sœmea qe i lœita

Fregoi de veta, falive d’arjent.

A s’va per ol senter, i pass arent a’l cœr.

Se ingropa un poo la vox, se intorça for i penser.

Ma resta anc’mò l’amor, l’amor al stanta a mœrer !

I pass sora a’l senter, i pass arent a’l cœr.

l’anima in pena, con tanta pax.

La noit serena, la te consola,

Qell jonc qe regna despos ai frassen

te smorza l’ansia qe ven de lonj.

Se ingropa un poo la vox, se intorça for i penser.

A s’va per ol senter, i pass arent a’l cœr.

Ma resta anc’mò l’amor, l’amor al stanta a mœrer !

I pass sora a’l senter, i pass arent a’l cœr.

S’ciarœss de luna, sberlux de stelle.

La vall sbasida la nina ‘l Sere.

E luu al refiada ind la so cuna,

sberlux de stelle, s’ciarœss de luna.

A s’va per ol senter, i pass arent a’l cœr.

Ma resta anc’mò l’amor, l’amor al stanta a mœrer !

Se ingropa un poo la vox, se intorça for i penser.

I pass sora a’l senter, i pass arent a’l cœr.

Share this page