un sit per imparar un poo de lengua lombarda
Lœnare (Charlie Cinelli)
Jener al fa i ponts e fevrer al ie romp,
i g’ha freid anc’pò i sants, a parlar se fa el fœm.
Fevrer l’è plu curt, ma l’è pej de un Turc,
se jela anc’pò l’aiva del paciug.
Se slonga jener ind i dé de la merla,
de legna sul fœg ge’n vœl una jerla.
L’è miga bon jener, sedenò al “jenereja”,
al peta fevrer una gran scoreja.
se al g’ha cinq venerdé al sarà brœt tœts i dé.
Marz matarell, un dé brœt e un dé bell,
A marz le ombrelline, a avril le gusmine,
ma fina a la fin ten su el capell.
La brina de avril la impieness el baril.
Se marz l’è sœit avril l’è del tœt.
Se al ge n’hess trentun al faress mal a nissun,
al bœta infina el maneg del badil.
de tœts i color, se sent anc’pò i savor.
A maj i onor, se g’è staits i fior
Se maj l’è sœit se pœl far de tœt,
per indar jo ind l’ort te ‘ndeet in pé nuds.
A jugn la calura, la spiga madura,
San Piero e San Paol, tegnii lontan el diavol,
le vaqe in altura, l’istad l’è sigura.
qe se al fa bell portom fœr el tavol !
Se al pica jo in lœi ! Al fa anc’pò per duu !
El dé de Sant Ana, el canon in su la cana,
Se sent ind i boscai a cantar i rapaton.
l’è dolça la inguria cond la grana.
Zapade de agost, l’è semper tœt most,
Apena jo el Sol ambia la cagnolera,
marenda ind el bosc, e de vin apena un goç.
e come tœts i dé, ven sera.
Ind el rivar setember, le part le rondene,
se cata jo l’uva, se impieness le “cantine”.
e pò i è quaranta dé piuvos.
Se al piœv a la Crox se sbuxa le nox
Otover cocover, castegne a far boer,
i gnari in sui banc a lejer e a scriver.
se parla de spied fœr de la ciexa.
A santa Teresa, sarlode1 a distesa,
Crœda november, le jornade i è gamber,
i è jamò ind la stalla le vaqe de smonjer.
voga ind el brœd le mereconde3.
Cond la calabrosa2 el nono l’è in giande,
Santa Lucia, la plu longa qe g’iva
la porta de tœt, anc’pò la prima faliva.
Nedal l’è l’ultim, in sul fœg g’hoo le soqe,
se al vœl fiocar, lassa qe al fioqes !
1: un jener de oxell (latin: alauda arvensis)
2: nebia qe la se taca sui ram e su le foie e la jela
3: gnoc de pan tipeg de la coxina bressana de far jo ind el brœd