Part 4 - Se part per Romaneng !
Se part per Romaneng !
Quand el Lorenz al g’ha finid el so discors, el Bartolomee Martineng, una persona granda e famosa de Villaciara, qe l’era anc’pò vun dei plussee prateg de robe de guerra, al g'ha tacad a parlar luu e al g'ha diit:
“Comandant, come g'heet fait a trategnir-s per tœt qell temp qé ? Qe manera fin adess ta g’heret gnanc'mò fait la to vendeta per un'offesa compagna ?
Sarà miga qe magare ta se fidavet plu de noter ! E sè qe in tante ocasion ta m'heet jamò metids tœts a la prœva a combater !
Ma come g'heet fait a soportar tœt qell qe g’è sucedid a Romaneng ? Ta l' seet qe tœts i nosts nemix i g'ha pora de num e dei to soldads, perqè som insé brav ind el doprar i arme ! Adess, Comandant, lassom-la lé de speitar: l'è ora de far vergot. Té decid ‘se g’è de far, e num te vegnarom adree depertœt, e starom semper ai to orden !”
A sentir qelle parolle qé, tœts i condoter de om d’arme i s’è levads in pee e i g'ha batid le man, e sœbet i g'ha traits insema de le s'ciere de om pronts a combater.
Donca, i g'ha portad i arme sui carr e pò i g'ha fait vegner in ça un bolçon bell gross, un teit d’assalt bell volt, dei canon, de le scale e tœt qell qe serv per rivar-g in cima a'l mur de un castell e passar-g sora.
De lé a poc, l'esercit del Lorenz l'era bell'anc adree a marciar quait quait vers Romaneng e quand l'è rivad là i g'ha metid de le sentinelle su tœte le strade d’acess, e i g'ha ciapad tœts i terren intorn a'l castell. Nissun a Romaneng al s'è rencorjid qe el nemix l’era adree a vegner in ça.
Tœt d’un bot qei del Lorenz i g'ha mandad un messajer sota la porta del castell, qe l'era deverta, e quand luu l'è rivad là al g'ha diit cont la vox bella forta: "Voter qe sii dent qella forteza, qella citadella qé, scoltii ben qell qe ve dixe ! El comandant de l’esercit de Venezia, el Lorenz de Ceri, qe l’è rinomad per la so bravura ind el combater, al m’ha mandad de Crema infina a qé de voter per far-v savir qe al reclama per luu el vost Castell e tœt qell qe g’è dent, persone e robe. Se cedii miga sœbet, Romaneng la sarà assaltada dei so soldads e reduxida a nigot.”
Allora el comissare Bassian, qe l’era de l’oltra banda de la porta, al g’ha respondid: “Mé g’hoo el dover de curar qella forteza e qella terra qé e vœle miga cedir-gela a cœr lejer ai nemix. Num g’hom le noste trupe, e le noste flece le va a segn e le copa. Dì-g pœr a’l to comandant qe se arendom miga. G’hom miga pora de la guerra e soratœt se piegom miga a dei orden qe per noter i è miga jœsts, e qe g’hii dait co’ ‘na grand superbia e presunzion ! El Signor al sa semper qi l’è de la banda bona e de qella cativa: al farà veder Luu qi l’è qe al g’ha rexon !”
Share this page